La Importancia del Estat Anímic (Raúl Mestre)

Hi ha una qüestió que és un d'aquells temes que sempre es toquen de passada quan es parla de pòquer, però en el que gairebé mai se centren els escriptors. Em refereixo a la fonamental importància de tenir una preparació mental adequada davant d'una sessió de pòquer.

En primer lloc, sembla obvi que cal jugar amb la intenció de guanyar. No només perquè òbviament és l'objectiu final, sinó especialment perquè una manca d'objectius clars provoca una manca de concentració i d'interès en el joc que al seu torn provoquen tant errors en situacions en què hauríem estat capaços de prendre una decisió millor, amb una anàlisi més exhaustiva, com la gairebé completa impossibilitat de jutjar les situacions de manera imparcial buscant els nostres errors amb la finalitat de millorar el nostre joc. Totes dues coses són vitals per a la nostra carrera com a jugador de pòquer, tant és així que considero impossible arribar a ser un jugador guanyador més enllà de microlimites sense aquestes capacitats.

He dit moltes vegades que el que més fa millorar a un jugador de pòquer és una reflexió profunda sobre el joc. Sense l'actitud mental adequada, una reflexió profunda és pràcticament impossible perquè no serem objectius sobre el nostre joc ni sobre el dels nostres oponents, perquè oblidarem moltes més mans dubtoses i fins i tot perquè simplement no tindrem ganes de fer-ho. I per molt que diguem, si no juguem a pòquer de forma intensa no tindrem ganes de seguir repassant en acabar una sessió.

Una altra de les raons per la qual una mentalitat adequada és totalment imprescindible és per la variància implícita que comporta el pòquer. Quan els resultats són bons, qualsevol és capaç de "aguantar" el tipus en una sessió de pòquer. Al cap ia la fi guanyar ens posa eufòrics i suportem millor el cansament i els bad beats ocasionals que puguem patir. Però la veritat és que ens agradi o no, anem a travessar per males ratxes de durada variable al llarg de la nostra carrera, i quan la nostra preparació mental no és òptima durant aquestes ratxes anem a inevitablement perdre les ganes de seguir jugant. Conec molts jugadors que han abandonat el pòquer a causa d'una mala ratxa, i això succeeix quan l'enfocament mental no és l'adequat. Sense arribar a aquests extrems quan estem de mala ratxa també és més difícil que ens centrem en l'important (com jugar les mans, cercar errors propis i explotar errors aliens) i ens centrem en queixar-nos de la nostra mala fortuna o del mal joc dels nostres rivals . Tot això és molt més important del que a la major part ens agrada creure (i estic assumint que tenim l'autocontrol suficient per evitar entrar en una espiral de destrucció de la nostra pròpia banca conegut com "tilt").

L'enfocament que un bon jugador de pòquer ha de tenir consisteix fonamentalment en no personalitzar res del que passi en una taula de pòquer, i considerar sempre tots els aspectes d'una mà des d'un punt de vista matemàtic. És a dir, veure les nostres mans com podríem opinar de les d'un altre jugador. Cal evitar sempre jutjar les mans segons els resultats, i fer-los segons les decisions que s'han pres a la mà (de vegades un mal call guanya un mal o pot, o un bon fold ho perd, però això no fa millor o pitjor la decisió presa). Un consell que vaig llegir en un llibre i que considero molt apropiat és el imaginar que juguem bancades per a un altre jugador, el qual seguirà posant els seus diners perquè juguem en funció del que bones o dolentes que siguin les nostres decisions, independentment de les pèrdues o guanys.

Amb tota aquesta parrafada només he tractat de mostrar l'important que són l'actitud i l'enfocament mental per a la carrera d'un jugador de pòquer a llarg termini. Considero que aquesta capacitat de concentració i voluntat és una cosa totalment essencial, i que sense ella la nostra carrera com a jugador de pòquer es veurà tallada eventualment per la falta de motivació.