Des del 2007, l'Executiu està donant-li voltes a la nova Llei del Joc que es va comprometre a redactar i aprovar en aquesta legislatura. Aquesta nova llei ha de resoldre un problema greu que hi ha entre els operadors en línia del joc i els operadors tradicionals que estan operant a Espanya.
Actualment, el sector del joc regulat mou 30.000 milions d'euros anuals, dels quals un terç corresponen a Loteries i Apostes de l'Estat. El problema és obvi, les empreses que operen en xarxa no tenen restriccions per publicitar-se, operen a tot el territori i per si fos poc els domicilis en què operen no es troben radicats a Espanya, normalment en paradisos fiscals. La situació en què es troben les empreses tradicionals amb forta regulació és de competència deslleial. Quines possibilitats hi ha per regular el sector?
Hi ha múltiples solucions per aquest problema, algunes bones, altres no tan bones i algunes impossibles. En tot cas, la primera paraula la té la Unió Europea que ha de marcar unes directrius concretes de legislació comunitària en aquesta matèria ia dia d'avui, només s'han corregut rumors i globus sonda.
El primer que se'ls ha passat des d'Europa, és la prohibició del joc en línia. Aquesta prohibició, com totes les que es poden plantejar sobre els negocis que operen a la xarxa, és com intentar posar portes al camp. Seria absurda i no arribaria enlloc perquè saltar una restricció d'accés a la xarxa és relativament simple llevat que vulguem censurar la xarxa.
La segona, que no es veu amb bons ulls, passa per donar-li a les empreses físiques els mateixos avantatges que tenen les empreses en línia. Possibilitat d'operar en xarxa i obligar que cada empresa que opera en un país tingui un establiment permanent en aquest territori. Amb aquesta norma, es genera una obertura del sector que pot contemplar al mateix temps la privatització de Loteries i Apostes de l'Estat.
En aquest sentit, la regulació i reglamentació del joc no pot ser autonòmica o es requereix una harmonització plena en les competències autonòmiques del joc per part de cada comunitat. Actualment, a més de la llei estatal, cada comunitat gaudeix amb un sistema impositiu i uns criteris d'imposició de traves i normes per a l'establiment de casinos, bingos o salons de joc.
El que no és lògic és que hi hagi un sector com el joc en línia que funciona molt bé i que no es tributi per això a Espanya. En aquest sentit com més temps tarda l'Executiu a regular aquesta matèria, més diners perden les arques públiques. És clar que les solucions reals que hi ha sobre la taula, no són del gust de les empreses que operen, de ONLAE i de la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada