Les "Receptes" del Poker

Una cosa que veig dia rere dia, i del que crec que ja us hauré parlat en alguna ocasió, és l'amor espectacular que molta gent té cap a les taules i les estratègies rígides. És una forma, suposo, d'evitar pensar massa i creure que es va a guanyar diners.

Els consells "generals" hi ha per molt bones raons. En essència, ajuden al jugador que no pot assimilar molts conceptes teòrics complexos que tingui unes guies que l'ajudin a no perdre i fins i tot a guanyar diners, mentre va adquirint experiència en les taules. L'objectiu, clar, és que aquest jugador aprengui i millor el seu joc, i comenci a entendre perquè en algunes situacions ha de sortir de "la recepta". De fet, saber perquè els consells genèrics són els que són l'ajudarà també a jugar a les situacions en què no ha de seguir-los, precisament perquè sap el que està fent.

Això, que sembla relativament lògic, és important destacar. És important perquè per a molta gent no és així. Veig gent que postejo mans on demana respostes concretes a dubtes específiques, més que a situacions. A molta gent li preocupa més saber si suc bé una mà de saber com hauria de jugar en aquesta situació. Hi ha gent que accedeix a articles avançats on s'expliquen continguts teòrics i se sent decebuda per no trobar una taula. Això no vol dir que els exemples i la informació sobre situacions concretes no tinguin cap valor: Òbviament tenen molt ja que ens ajuden a entendre millor les explicacions teòriques. No obstant això, l'objectiu és entendre, no memoritzar.

Conec molta gent que porta ja temps jugant a Poker. Com en totes les distribucions àmplies, hi ha gent que ha tingut major i menor èxit. I el grau en què han tingut èxit gairebé sempre depèn del fet que hagin intentat aprendre en lloc de recordar, i que siguin mentalment capaços d'acceptar la variància. No conec a ningú que no compleixi els 2 requisits ia qui li hagi anat realment bé, i tampoc a ningú que els compleixi ia qui li hagi anat malament.

Si et costa aprendre, i tens molta més facilitat per memoritzar / utilitzar taules, no desesperis. Tot té solució. Saber fer taules, si penses el que estàs fent i no busques un programa que te les fabriqui, et familiaritza amb els càlculs del EV i amb els factors a tenir en compte en cada situació. El que has de fer és:

a) Lluitar contra la teva rutina de fer les coses "perquè són estàndard", perquè "estan a la taula" o perquè si.
b) Parlar i pensar en Poker. Parlar de Poker et fa pensar en Poker. Òbviament no em refereixo a parlar de les mans espectaculars o els bad beats, sinó a parlar de les situacions on no saps que fer. També sentiràs el que pensen altres i hauràs de pensar sobre això.
c) atrevir a fer coses "no estàndard" quan la situació et sembli adient. No jutjar els resultats de res a curt termini. Quan experimentis coses, marca les mans i pregunta-li, reflexiona sobre elles i, si cal, fes un desglossament exhaustiu de la mà fent càlculs.
d) No juguis sense pensar. Concentra't en els teus sessions, encara que això impliqui jugar menys taules, amb música o menys hores.
e) No donis res per fet. No et creguis el que llegeixes de ningú (ni de la meva, és clar) sense entendre-ho.