Ego en el Poker (Raúl Mestre)

Avui vaig a parlar sobre un tema delicat. És sobre l'equilibri de Ego / Autoestima que és essencial per a tots els jugadors de Poker.

En primer lloc, el més habitual és a dir que el Ego és molt destructiu per a un jugador de Poker. La raó habitual per la qual es diu això és perquè és cert en molts aspectes i les consuecuencias tendeixen a ser funestes i espectaculars. Pujades de nivell sense respectar bankroll, imatge que es és millor del que realment s'és, atac de tilt destructiu i mala acceptació de les males ratxes són les més habituals.

No obstant això, el cert és que no tot és dolent. L'autoestima està molt vinculada al ego. La voluntat de millorar i la capacitat d'esforç, també. I sense tots aquests ingredients, la carerra d'un jugador de Poker ETSA gairebé condemnada abans de començar.

Per tant sembla evident que hi ha d'haver un cert equilibri en això. I no crec que sigui fàcil d'assolir, però per descomptat tinc clar que condiciona el potencial d'algú com a jugador de Poker.

Suposo que el problema està en que molta gent quan juga a Poker arriba a prendre-s'ho com una cosa personal, ia més sent la necessitat de demostrar alguna cosa a la resta. Això, per descomptat, és molt dolent. La qüestió és que normalment al poker cal obsessionar a seguir millorant per arribar realment a dalt.

Com aconseguir mantenir la voluntat de millora, autocrítica i seguretat en un mimsmo a les males ratxes sense deixar que el costat fosc prengui el control. I per això, imagino que cal tenir molt clares algunes coses. La principal, és perquè vols jugar i com has de enfocar-ho pretens guanyar-te la vida amb això. Si no ets capaç d'evitar la part d'enfocar el Poker com un videojoc i com un desafiament personal en el sentit que pujar nivells o guanyar en una sessió és el teu objectiu, aquestes bé fotut.

I crec que en això es resumeix la qüestió: Has de tenir un objectiu diferent de guanyar. El teu objectiu ha de ser millorar. I millorar no té res a veure amb pujar nivells, ni amb guanyar més a curt o mitjà termini. Només té a veure més amb guanyar més al final. El poker és una carrrera de fons, i només els millors sobreviuen. Si el teu objectiu a nivell personal és créixer com a jugador, pots mantenir el teu ego sota control, ja que pujar nivells, saltar-se el bankroll i similars només et converteixen en un jugador pitjor. Òbviament, les Conseqüències inevitables si arribes el teu objectiu seran que guanyaràs molts diners, ja que si acabes sent un dels millori S del món vas a estar folrat. Però si aquest és el teu objectiu principal, o si és demostrar alguna cosa als altres, hauràs de combatre amb tu mateix a més de amb els teus rivals. Bastant difícil és el Poker per si mateix com per necessitar haver de lluitar amb un mateix.

Conec diversos jugadors que podrien haver arribat molt més lluny en el Poker i la personalitat l'ha impedit. Crec que si haguessin enfocat tot això d'una altra manera, molt més centrada en el seu aprenentatge i menys en els seus resultats, els hauria anat molt millor. Així que si et prens el Poker seriosament i ara, amb els típics propòsits de l'any nou tens un en ment, el meu consell és simple: Canvia teus objectius. No pensis en resultats, només en aprenentatge. Enorgullix com més complexos i profunds siguin els teus pensaments respecte al Poker, i oblida't de win rates. Ja arribaran sols.