Imatge de els Rivals (Raúl Mestre)

Una cosa que no deixa de trucar poderosament l'atenció en el món de Poker és el exagerats que són els arquetips dels jugadors, i el "fidelment" que la gent actua quan cataloga a algú d'alguna manera.

Diguem que hi ha certs arquetips acceptats. Els jugadors "tight" no Bluff. La gent no paga amb mans pitjors que top pair, no puja en el torn de farol i no fa 3bet amb alguna cosa pitjor que QQ.

Tot això fa que en moltes ocasions es perdin apostes per valor perquè "només ens paga amb top pair", o s'argumenti que no es resube amb 99 perquè només ens paguen amb QQ (cosa que, si fos certa, faria rendible el 3bet amb any 2 contra tots els rivals del món). Però el que és cert és que s'agafa l'arquetip i es juga contra el.

El millor és que molts d'aquestes imatges s'allunyen moltíssim de la realitat. Però clar, la veritat és que quan algú fa una cosa que es surt de la imatge "típica" veus cares de "mira, que estrany". I quan ensenya la seva AA després de fer 4bet, tothom mou el cap i diu "si és que estava clar, no podia ser una altra cosa".

I és clar, així la imatge distorsionada de la realitat creix cada dia. S'autoalimenta perquè es descarten les evidències en contra com una cosa "puntual" i es recorden les que són favorables com una cosa òbvia. Cometre l'error de, en lloc d'observar la realitat i tractar de determinar amb la major precisió, dedicar-se a crear una realitat en el nostre cap i ajustar el que passa donant-li importància només quan està d'acord amb la nostra imatge és una bona manera de no ser objectius.

Això és una cosa inherent a l'ésser humà. Ho veiem cada dia, gairebé diria que en cada interacció social, de qualsevol tipus. Si ens agrada un equip de futbol i ens diuen alguna cosa neutre, ens quedem amb una impressió positiva. Si ens parlen d'una persona que ens cau bé d'una forma negativa, tendim a ignorar els factors que ens han citat, en la mesura del possible. Amb els religiosos és l'exemple és extrem: No hi ha una sola prova del que creuen, però descarten els milions que hi ha en contra.

La capacitat d'observació selectiva és una cosa amb la que o naixem o ens educa per a això (entrar a si això és adquirit o innat és una cosa que s'escapa al que pretenc. Simplement no ho se i no crec que sigui important en la mesura que no està en la nostra mà canviar en qualsevol cas), però és una cosa que afecta la nostra percepció de la realitat i que haurem de saber evitar si volem arribar a ser grans jugadors de Poker.

Al Poker, com en tantes coses que impliquen actuar irracionamente, és una mica car. Si pensem que un rival és tight, i "esborrem" les mostres que ens fan pensar el contraris, mentre que reforcem els seus folds o els SD amb mans fortes, no ens anem a ajustar correctament al seu joc si no és tan tight com l'arquetip que hem creat per a ell. El mateix és cert per a tots els arquetips. La realitat sempre té molts matisos, molts aspectes ia més no és estàtica, de manera que un arquetip difícilment pot descriure el que fa un jugador. Pensar en el seu joc de forma objectiva és fonamental per sap que fa, com actua i poder determinar els seus rangs d'una manera relativament precisa. I amb això, podrem començar a determinar els nostres.

Les típiques sobreadaptaciones neixen d'aquí. Comencem a reforçar quan ens resuben, quan ens roben o quan ens fan alguna cosa, però li donem menys pes a les vegades que no passa. El mateix passa amb el tilt i els Bad Beats: Recordem molt, molt més les experiències negatives que les positives, i això provoca que acabem sobrevalorant el seu pes, probabilitat o cost.

Per a aquestes coses, l'únic que pot ajudar-nos és distanciar, a nivell personal, de l'activitat que fem i analitzar d'una manera el més matemàtica possible. Posem en dubte les nostres pròpies observacions. A el món del Poker, per sort, tenim programes estadístics que ens permeten fer-ho. Veure si realment està passant alguna cosa o si és una creació de la nostra subjectiva ment és una cosa que requereix uns minuts d'anàlisi. I un cop veiem que no ens estan resubiendo totes les mans, és molt més fàcil seguir obrint el que hauríem, i fixar-nos en això de forma objectiva.

Així que, la propera vegada que estiguis de mala ratxa, o pensis que alguna cosa no para de passar, que et lliguen sempre, et resuben sempre o no et abandonen mai al CBet, allunya't una mica del teu percepció i tracta de veure si la teva base de dades et diu alguna cosa. Potser descobreixis que els canvis radicals que el teu percebia no existeixen.